En un minipis, com del porc, s'aprofita tot

REPTE 19: Ens estan envaint el menjador les joguines i ja no tenim més calaixos. 

Entre les joguines de la nena i els meus trastos per a les manualitats darrerament estem usant molt d'espai, vital en un minipis. A més he de confessar que a moltes coses els hi veig el potencial de convertir-se en alguna altra cosa i les guardo per a usar-les un altre dia. Sí, sé com es diu: Diógenes.

Tornem-hi: El lloc on juga la peque és al menjador, en una catifa davant de la televisió. A sota de la televisió hi ha un moble amb rodes, i per tant deixa un forat a sota. Un dia se'm va il·luminar: "Ja està: forat=oportunitat!". I aprofitant que havia fet una comanda a un súper per internet, vaig agafar la caixa de cartró buida que havia fet servir el repartidor. I un cúter.

Després de tancar la caixa amb cinta d'embalar (encara que estava buida, eh), vaig tallar la part de dalt i la de baix de la caixa a 8 cm, l'alçada de sota el moble. Llavors, per a què els talls quedessin més polits, he posat una tira de washi-tape  i per a tirar li he posat uns cordills que un dia van ser les nanses d'una bossa d'alguna botiga (no és Diógenes si li trobo utilitat a les coses!). Uns forats centrats, es passen el cordills i es fan dos nusos per la part de dintre. 

I ja està, dos calaixos nous per a posar joguines! No són els més elegants del món però fan molt bona funció.